domingo, 23 de noviembre de 2014

Conclusió

 Analisis d'aparells de mesura


Mètode D'anàlisi:


Anàlisi Global:

Nom:Espirómetre

Utilitat:Instrument que mesura la capacitat vital dels pulmons, és a dir, el volum d’aire que pot expulsar una expiració màxima després d’una inspiració màxima.

Anàlisi Anatòmica:

Descripció general:Es un aparell per Mesurar la capacitat pulmonar d'una persona L'aparell és de diferents mides,depenen del model. Té un tub per on es bufa que va fins a un aparell amb on hi ha un ordinador que rep les dades de la capacitat respiratòria i les processa.


Analisi Funcional:

Espeçament i Funcionament de cada peça:Cada model d’espiròmetre es diferent però el més comú,té una boca per on es bufa, la boca esta conectada a un tub que té una resistència per mesurar la capacitat pulmonar de la persona que bufa a partir del canvi de pressió que es produeix al bufar, les dades que s'extreuen del tub van al petit ordinador que les processa i per últim les mostra en una pantalla.

Anàlisi Tècnica

Mides i Pes:

Depen cada espirómetre és diferent.

Materials i Preus:

Garrafa:Gratis,Galleda d'aigua:Gratis,Cinta aislant:1,50€,Rotulador 

negre0'75€,2 Tubs:Gratis,Regle:Gratis.


Seguretat D'us:

El Espirómetre no es perillos pero has de tindre consciencia en bufar .

Anàlisi Històrica:

Al 1681, Giovanni Alfonso Borelli va tractar de mesurar el volum d'aire inspirat en una respiració, aspirant una columna d'aigua en un tub cilíndric i midendo el volum d'aire desplaçat per l'aigua.[1] En el seu experiment, Borelli es va tapar el nas per evitar que l'aire entrés o sortís dels seus pulmons afectant la precisió dels resultats. Aquesta tècnica és molt important i tot en el present.
















Anàlisi Global:

Nom:Pulsòmetre

Utilitat:El pulsòmetre mesura la freqüència cardíaca d’una persona, el pulsòmetre no mesura l’activitat física directament. Es basa en la relació lineal existent entre la freqüència cardíaca i el consum d’oxigen durant activitats físiques d’intensitat moderada i vigorosa.


Anàlisi Anatòmica:

Descripció general:Consta de dues parts, una, molt semblant a un rellotge, que ens indica les pulsacions que tenim, i l’altra, com un cinturó, que es col·loca just damunt del cor i és la que envia el senyal al rellotge, que ens marca les pulsacions en aquell mateix moment.I Esta format per dos parts, uns petits sensors que s’han de posar al pit, i un rellotge que mostra les pulsacions.






Analisi Funcional:

Espeçament i Funcionament de cada peça:El pulsòmetre té dos parts, la primera son els sensors que serveixen per a mesurar els batecs del cor, estan subjectats per una goma de color variable depenent del model, la goma es posa al voltant del cos. Els sensors envien informació al rellotge, es un estri amb forma de rellotge digital normal però en comptes de mesurar el temps mesura els batecs.
Mida i pes: El rellotge uns 20cm de llargada i 5cm d’amplada. I els sensors una mica més, 40cm de llargada i 10cm d’amplada.

Anàlisi Tècnica

Mides i Pes:20cm de llargada i 5cm d’amplada. I els sensors una mica més, 40cm de llargada i 10cm d’amplada. El pes del dos objectes no supera els 45g.

Materials i Preus:

Pulsòmetre:Rellotge 5€ i els sensors 10€

Seguretat D'us:

El Pulsòmetre es segur però has de tindre cura amb els sensors.


Anàlisi Històrica:

Els primers models de pulsòmetre eren una capsa de control amb molts cables que es col·locaven al pit. El primer pulsòmetre inalambric va se inventat l’any 1977. Es va convertir en un concepte popular als anys 80 però no va ser fins a l’any 1983 que es va fer el pulsòmetre que coneixem a l’actualitat.



























Anàlisi Global:

Nom:Cinta de correr

Utilitat:S’utilitza per a mesurar malalties càrdio-pulmonars, ara actualment també s’utilitza per a perdre pes.

Anàlisi Anatòmica:

Descripció general:Es una maquina que té una cinta. Aquesta te la funció de moure’s a moltes velocitats per a que la gent camini o corri a sobre, té dos mànecs per a que la gent s’aguanti mentres corra, els mànecs estan subjectats a un ordinador que mostra els quilometres que has corregut, la velocitat, la capacitat càrdio-pulmonar.


Analisi Funcional:

Té una cinta d’ajust la qual es moguda per un motor de rodets, la persona es puja a sobre de la cinta i gracies al motor camina o córrer depenent de al velocitat, la informació com la velocitat o la distancia recorreguda es enviada a un ordinador que hi ha a sobre de la cinta, l’ordinador té una pantalla per a que la persona que corra pugui veure la seva velocitat, els seus problemes càrdio-pulmonars.
Hi han molts models te cintes de correr, normalment no pesen més de 15kg però hi han exepcions, la mesura son variables, però normalment mesura uns 1,30m de altura i 2m d'amplada.


Anàlisi Tècnica

Mides i Pes:Depen cada cinta de correr és diferent

Materials i Preus:

Cinta de correr:250€

Seguretat D'us: Les cintes de córrer no son perilloses, solament has de tenir cura de no caure’t quan corres, o torçar-te un turmell...





Anàlisi Històrica:

La primera cinta de córrer va ser inventada per Karl Drais un doctor alemany especialitzat en malalties càrdio-pulmonars 1952. La cinta de córrer va ser creada per a detectar malalties càrdio-pulmonars però a l’actualitat s’utilitza per a perdre pes.











 Aparells del cos relacionats amb les constants vitals


Sistema Circulatori Menor:

Hi han dos tipus de sistemes circulatoris, el sistema circulatori menor i el major circulatori extern.
El sistema circulatori intern engloba el cor i els pulmons, ja que és el recorregut que fa la sang que de tot el cos arriba al cor per la vena cava, després es dirigeix cap als pulmons per la arteria pulmonar, allà la sang s’oxigena i torna al cor per la vena pulmonar, per últim una vegada al cor la sang s’envia per tot el cos per la arteria aorta














Sistema Circulatori Mayor:

Sistema circulatori major 
El sistema circulatori extern és el recorregut que fa la sang que una vegada a sortit del cor per l’arteria aorta, es pot dirigir a molts llocs. Pot anar als dits dels peus per l’arteria ilíaca, al cervell per l’arteria carotica, a les mans per l’arteria subclàvia... després la sang torna al cor per la vena cava finalitzant el recorregut del sistema circulatori extern i començant de nou l’intern.















Sistema Respiratori i Intercanvi de Gásos:

El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració. La funció principal del sistema respiratori és obtenir gasos del medi i transportar-los als teixits que formen l'organisme via els alvèolspulmonars.

L’aire entra al cos per les foses nasals i es dirigeix a la faringe, la part del coll on el nas, la orella i la boca es connecten, després entra a la laringe, un òrgan que connecta la faringe amb els pulmons, per últim es dirigeix als pulmons per la tràquea, un conducte cartilaginós i membranós que connecta els pulmons, una vegada als pulmons l’aire entra als bronquis, els dos conductes respiratoris que surten de la tràquea, i entren als bronquíols las ramificacions que hi ha als bronquis, una vegada l’aire ha arribat als bronquíols va als saculs pulmonars i per últim als alvèols on es produeix l’intercanvi gasos.





















Intercanvi de Gásos:

Intercanvi gasos 
Hi ha una cosa més important encara que el nostre cos ha de fer per a que puguem utilitzar l’oxigen que hem respirat, l’intercanvi gasos. Les nostres cèl·lules al respirar produeixen entre altres coses CO2,una substancia dolenta pel nostre organisme. Així que la té que eliminar, per aquest motiu l’intercanvi de gasos és tan important.





Mètode científic


Els científics tenen un mètode per a resoldre els seus dubtes, consisteix en 5 fases.
1-Pregunta: Plantejar una pregunta.
 Les persones que fan esport tenen menys pulsacions que les que no fan esport?
2-Hipotesis: Fer una hipòtesis.
Als que fan esport habitualment tenen les pulsacions més baixes al moment de fer l'exerci.
3-Probar la hipòtesis: Comprovar si la hipòtesis es correcta.
Hem fet uns gràfics per comprovar-ho
4-Repetir la hipòtesis: si la hipòtesis no es correcta repetir-la
No va caldre tornar a fer una hipòtesis. 
5-Conclusió: fer una conclusió.
A l'escalfament Quasi totes les persones que  fan esport tenen menys pulsacions que les persones que no fan esport.Per què estan mes acostumades a fer esport.









miércoles, 19 de noviembre de 2014

Introducció:Qui som?


Som un grup de 3r eso que esta format per: 

Helene Sand,Mooi Komijn,Marc Robert i Ricardo Ramos.

Aquest trimestre farem un blog en que consisteix en l'aplicació del mètode científic 

tecnòlogic.